martes, 14 de octubre de 2008

Dones


Fa un any i poquet que passe mes sí mes també un parell de matins a l'IVO. Hem tingut sort amb la mare. Ha sigut una gran lliçó: d'humiltat, respecte, agraïment a la vida i la ciència i de coneixement de la humanitat de les persones, que és com dir de les dones, que sempre són les protagonistes de les coses i si no, estan al costat.

L'amor és una cosa màgica. Pots seure una horeta a una de les sales de la clínica i mirar a les dones. Quasi sempre són dones les que estan, però també les que acompanyen. Una dona amb el mocador o la perruca al cap i la filla o la amiga al costat, i sempre rient; assumint en estoïcisme els problemes i mirant de front a l'adversitat.

També són dones les que acompanyen als homens, que sempre estan renegant, i filles les que porten de la mà i ajuden a eixir de l'ascensor als pares majors que ja no poden ni pixar ni caminar. Molta paciència i molt d'amor.

Supose que això és la vida. Allò que s'apren a les hores mortes mentre mires les dones i esperes que cride el metge.

11 comentarios:

Vicè dijo...

Quin post més bonic i quantes veritats diu vosté. I no sap com m'alegre que tot vaja bé.

jonceltic dijo...

I tant que jo també m'enalegro. Vuïc alçar la veu (no tinc got de vi al meu abast) per brindar pel teu familiar. A dos dels meus blogs (La taberna i Celtic Park) he fet un homenatje semblant, a Seve Ballesteros, un altre desgraciat al que tot li surt mal als ultims temps...

A L1909 (i als altres també)tens la teva llar, per a quan vullguis...

diafebus dijo...

Desconeixia la situació, pero també celebre que tot vaja bé. Mota força, molt d`ànim, molt d'amor.

La Vía Láctea dijo...

Ma mare va passar per una pareguda ja fa alguns anys i va eixir bé. Per aquells temps jo tindria uns dotze o tretze anys i -entre que jo no soc molt espavilat, que estava en la edat del "pavo" i que ma mare el va portar en tot el dissimulo possible- no me'n vaig enterar de molt del que passaba. Fins un dia d'ixe estiu que vaig anar en la meua família al poble del meu avi en Conca i ens varen trobar amb una tia meua que havia patit també un càncer del que també va eixir airosa. Sense dir-se res les dos dones s'abraçaren i començaren a plorar. Va ser aleshores quan vaig entendre que la família s'havien lliurat d'una bona. Me n'alegre que en el vostre cas també vaja per bon camí.

morena dijo...

Muchos ánimos y muchas gracias por el post.

Un fuerte beso

marpop y las marnualidades dijo...

Animitos POP, tu madre es la mismísima Claudette Corbete, así, como lo pronuncia ella, con todas sus letras!
Beijinhos!

Forlati dijo...

Yo també brinde, per la salut recuperada de ta mare, per haver fet un "mocetón" tan llest com tu i per este maravellós homenage.

Salute, hermano!

La Cretina Comèdia dijo...

La Cretina Comèdia els convoca demà dijous al sopar que es celebrarà al restaurant Amarcord (carrer Serpis, 50). Confirmen assistència al blog de la famiglia.

Llarga vida a la Cretina Comèdia i a Tony Soprano.

Cent'anni e salute!

LCC

Neófito dijo...

Enhorabona per lo de ta mare!

morena dijo...

Hola?

marga ferrer dijo...

GRACIAS, primero en calidad de mujer compañera, segundo por tu visión generosa del género opuesto, tercero por la dulzura, cuarto por la generosidad, quinto.., sexto,.. . Me alegro de que sea lo que sea esté todo bien. Un abrazo ;-)