jueves, 24 de julio de 2008

11 de septiembre de 2005

Alegoría de los mejores años de nuestras vidas.


4 comentarios:

Nota dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Nota dijo...

Mirem en tristor com tot s'acaba. Els millors anys de nostres vides tingueren en el rostre acamaronat d'este tipo humil, discret i treballador la senyera moral. Capaç de trencar-se una ma per salvar a l'equip. Fou molt bonico: sense xiquets malcriats, ni estupids nous rics... Tot treball i respecte, com ens ensenyaren a fer les coses. Gràcies, capità, bon vent!

Neófito dijo...

Se´n va un gran, un jugador que encara que ha jugat al Llevant jo l´he pogut sentir com proper (li vaig dedicar un articul conjunt a Cúper i a ell en un boletí), inclús ab certa enveja perquè ya és difícil trobar gent com ell al futbol.
Iñaki Descarga, salut i sort!

morena dijo...

Nota, no ta? je

un beso