Diria que la guerra contra el francés reunix les característiques clàssiques i per això tan diverses, tradicionals i populars dels territoris ibèrics. Sense ser cap especialista en història hispànica citaria una anècdota sucosa que sintetisa un poc el caràcter de la contenda i que té que vore en la declaració de guerra entre les juntes militars creades per a la ocasió de Cadis i Sevilla (no recorde quina inicià les hostilitats). De totes maneres, pareix que als mass media ara mateix el que més els preocupa d´este tema és si Esperanza i Rajoy es voran les cares als saraos organisats ad hoc. Salutacions!
D' acord amb tu neófito, i també amb JR. Els restauradors i el vivan las caenas ens condemnà a un segle de guerres civils i colps d'estat. Des de 1814 no alçarem cap fins fa cuatre dies. Només reivindicava el valor d' un poble que s'enfronta amb pals i pedres al millor exércit de l'epoca.
Suponc que als valencians nos cap l´honor d´haver exportat al camp de la politologia el palleterisme com a model local de populisme patrioter. Això del poble sense mediacions i el pensat i fet com a procediment habitual pot sonar bé, però té efectes secundaris perillosos.
7 comentarios:
Diria que la guerra contra el francés reunix les característiques clàssiques i per això tan diverses, tradicionals i populars dels territoris ibèrics. Sense ser cap especialista en història hispànica citaria una anècdota sucosa que sintetisa un poc el caràcter de la contenda i que té que vore en la declaració de guerra entre les juntes militars creades per a la ocasió de Cadis i Sevilla (no recorde quina inicià les hostilitats).
De totes maneres, pareix que als mass media ara mateix el que més els preocupa d´este tema és si Esperanza i Rajoy es voran les cares als saraos organisats ad hoc.
Salutacions!
Si Napoleón hubiera invadido y conquistado España de manera definitiva, y el Rey Felón se hubiera quedado en Francia, otro gallo nos cantaría ahora.
Saludos
JR
D' acord amb tu neófito, i també amb JR. Els restauradors i el vivan las caenas ens condemnà a un segle de guerres civils i colps d'estat. Des de 1814 no alçarem cap fins fa cuatre dies. Només reivindicava el valor d' un poble que s'enfronta amb pals i pedres al millor exércit de l'epoca.
hummmm, enfrontar-se en pals i pedres al millor eixèrcit de l'època ¿de qué collons em sona?
Suponc que als valencians nos cap l´honor d´haver exportat al camp de la politologia el palleterisme com a model local de populisme patrioter. Això del poble sense mediacions i el pensat i fet com a procediment habitual pot sonar bé, però té efectes secundaris perillosos.
Perdón pero... ¿es este el blog de E. Pons?
Que cabrona. No donare més explicacions pel post.
Publicar un comentario