viernes, 2 de mayo de 2008

Als herois d'ací


Joaquim Sorolla (1884)

"Jo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca Ferran VII i mort als traïdors!"

7 comentarios:

Neófito dijo...

Diria que la guerra contra el francés reunix les característiques clàssiques i per això tan diverses, tradicionals i populars dels territoris ibèrics. Sense ser cap especialista en història hispànica citaria una anècdota sucosa que sintetisa un poc el caràcter de la contenda i que té que vore en la declaració de guerra entre les juntes militars creades per a la ocasió de Cadis i Sevilla (no recorde quina inicià les hostilitats).
De totes maneres, pareix que als mass media ara mateix el que més els preocupa d´este tema és si Esperanza i Rajoy es voran les cares als saraos organisats ad hoc.
Salutacions!

Un rincón apartado dijo...

Si Napoleón hubiera invadido y conquistado España de manera definitiva, y el Rey Felón se hubiera quedado en Francia, otro gallo nos cantaría ahora.

Saludos

JR

Nota dijo...

D' acord amb tu neófito, i també amb JR. Els restauradors i el vivan las caenas ens condemnà a un segle de guerres civils i colps d'estat. Des de 1814 no alçarem cap fins fa cuatre dies. Només reivindicava el valor d' un poble que s'enfronta amb pals i pedres al millor exércit de l'epoca.

diafebus dijo...

hummmm, enfrontar-se en pals i pedres al millor eixèrcit de l'època ¿de qué collons em sona?

Neófito dijo...

Suponc que als valencians nos cap l´honor d´haver exportat al camp de la politologia el palleterisme com a model local de populisme patrioter. Això del poble sense mediacions i el pensat i fet com a procediment habitual pot sonar bé, però té efectes secundaris perillosos.

júlia dijo...

Perdón pero... ¿es este el blog de E. Pons?

Nota dijo...

Que cabrona. No donare més explicacions pel post.