Xavi Castillo tornà anit a Moncada amb un espectacle ja conegut. Parodiava l'elecció de València com a organitzadora de la Copa del Amèrica i reflectia el desconeixement del poble sobre esta competició ("açó qué ès?", no parava de dir). Tot alló farcit de les habituals crítiques al poder polític i eclesiàstic valencià (l'arquebisbe, Zaplana, Camps, Rus i Rita, massa Rita) en el seu estil brusc, popular, excesiu, irreverent, molt incorrecte i de vegades complaent amb els tòpics dels progresistes.
Bé, jo m'ho passe fenomenal en este bèstia. Ric fins a fartar-me i m'ho prenc com una miqueta de terapia abans de tornar a la tristor de la realitat mediàtica als mitjans públics. Perque en una terra en tant de material per a fer humor (polítics com Fabra o Zaplana, personatjes exòtics al voltant del futbol o les falles, grans esdeveniments, calatravas, terres místiques, sorolls a les zones de festa, barracons, col·lapse a les urgències dels hospitals, i molts punts suspensius), és una tragedia que l'enginy de guionistes i humoristes quede reduit a cercles privats o vetats pel poder, més encara si tenim en compte experiències com Vaya Semanita, al Pais Basc (crec que un guionista valencià treballà allà) o Polònia, de la TV3.
Per aixó, encara que les bestieses d'este tio no siguen la culminació del talent (a banda de que s'ha aprofitat molt be dels desencontres amb el PP) cal reconéixer la funció social que complix cada nit que ix a fer bronca.
7 comentarios:
Jo el vaig vore una vegada, al club diario Levante. És tota una bèstia, es menja l'escenari.
Ye, estàs de farra? Jajajajajajaja.
PS No he vist mai a la bèstia d'Alcoy.
Ye, encara estàs de farra?
Al darrer espectacle la bèstia va estar menys "intelectual" que en altres cites. Però es d'agrair una nit on es posible riure d'allò que ens envolta i de nosaltres mateixa. Crec que la capacitat autocrítica està encara molt lluny del Pais Valencià malgrat que es necesari per a progresar. El Chow està lluny de les reflexions d'altres però la risa per la risa no es tampoc cosa fàcil de lograr. Jo ho vaig pasar bè, i encara ens queda la paelleta a l'alqueria de l'Anna. T'apuntes, no?
Jajaja, no Felip, no. Apleguí el diumenge per la matina, una miqueta de llit, i a treballar. Tot una aventura.
Júlia, conteu amb mi. Seria de puta mare que vos fera cas.
No he tingut mai el plaer de vore a la bèstia a les taules, pero ho tinc marcat com un dels "debe" inajornables. Compartixc la reflexió de que, de tant en tant, cal eixir a armar gresca. Tenim el millor material del món per a fer humor, la qual cosa diu molt poc en favor nostre com a societat. El que suscriu, tot i dedicar-se, canvia la gresca pel bolquer blanc a contracor. Mentira, els bolquers no són blancs molt de temps. Per definició. Sabeu de qué parle. Alguna vegada hem comentat les condicons a canal 9. Ai Valéncia.
Diafebus, he estat temptat de convidar-lo directament després dels dos shows en que li he vist, sobre tot pel que dius, i per compartir oposar anèdoctes i experiències, les dues cares: la del humor salvatge, i la que te que sofrir el poder al bescoll, a la mateixa taula. No sé, crec que poden eixir coses interesants de la conversa. A vore si algun dia podem.
Publicar un comentario